Pot ser tan bell
d’improvisar un poema,
per omplir un buit que sento
(i pot ser el buit essencial que és
en tot),
mentre dits d’aigua rellisquen,
repiquen i ploren
a fora, a dins...
I un llampec em sorprèn:
la vida és ara i és camí;
el buit és fora,
és dins,
errant s’escampa en la nit.
Poema Dits d'aigua © 2024 by Marc Bonet Guitart is licensed under CC BY-NC-ND 4.0
Ostres, aquest es momt bo. M’ha agradat molt. Tot i la tristor que transmet mha semblat entreveure un punt d’esperança 👍😉 que promet ser la solució.
ResponEliminaEm fa molt i molt content que t'hagi agradat tant !!!! :) Has llegit el posterior poema del hambre?
Elimina