Meditació número I0

 

Aquesta guitarra (sitar) és tan gran, que quasi no m'hi cap a la pantalla...

La pantalla de la ment... i les paraules, com aquestes paraules, posteriors a l'acte... les he sentides sorolloses, pesades, ortopèdiques i molestes.

Allò amb què volem connectar (almenys, amb el que jo vull connectar per desconnectar) és anterior a les paraules, és silenci buit de paraules.

Les paraules fan relats que fan sentits. Allò amb què jo vull connectar és anterior àdhuc a tot sentit... respirar i punt. Si em fonc amb allò que és amic del silenci, necessito cap sentit?

Respirar i punt. Ser i punt.

El somriure subtil i serè de La Gioconda, o del gran Buda, emergirà per si mateix.

Només ser.

22 - 04 - 26

(PD: val la pena que escrivim en català, cagu'n Des...)

Comentaris