Aquesta guitarra (sitar) és tan gran, que quasi no m'hi cap a la pantalla...
La pantalla de la ment... i les paraules, com aquestes paraules, posteriors a l'acte... les he sentides sorolloses, pesades, ortopèdiques i molestes.
Allò amb què volem connectar (almenys, amb el que jo vull connectar per desconnectar) és anterior a les paraules, és silenci buit de paraules.
Les paraules fan relats que fan sentits. Allò amb què jo vull connectar és anterior àdhuc a tot sentit... respirar i punt. Si em fonc amb allò que és amic del silenci, necessito cap sentit?
Respirar i punt. Ser i punt.
El somriure subtil i serè de La Gioconda, o del gran Buda, emergirà per si mateix.
Només ser.
22 - 04 - 26
(PD: val la pena que escrivim en català, cagu'n Des...)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada